Una il·lusió, un propòsit, una realitat, unes pinzellades del camí recorregut per la galeria. L’esforç de tota una família.

L’any 1977, les nostres vides feren un gran gir, quan en una reunió familiar vàrem decidir transformar l’antiga casa de cos, típica catalana dels avis, en una galeria d’art. Va ésser un primer any molt dur, el de les obres i el de saber transmetre als artistes importants del moment el projecte que estàvem engendrant. Ens varen trobar amb comentaris, com on és Granollers?
L’any 1978, el dos de juny, començàrem el nostre projecte, no tan sols una galeria d’art, sinó un centre de recerca de les arts plàstiques i la creació d’uns arxius bibliogràfics, on en aquests moments es pot cercar informació de prop de set mil artistes, que durant aquests 25 anys hem estat arxivant i catalogant. La nostra immersió a la ciutat de Granollers ha estat de col·laboració amb les institucions, a fi de sumar esforços, perquè la nostra ciutat creixés culturalment.
La primera exposició que vam fer, va ésser didàctica Presència de l’avantguarda a Catalunya, però mai no oblidant que l’art sempre té diferents branques, igualment presentàrem el que en aquell moment vàrem definir com a Artistes en Permanència, dintre els quals introduírem alguns artistes locals del moment.
Crec que és molt important recordar l’escrit de presentació del llibre dels deu primers anys de la galeria, presentació feta per Josep Miquel Garcia, coordinador dels Serveis d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya. L’any 1978, quan Antoni Botey obre per primera vegada les portes de la galeria AB de Granollers am l’exposició “Presència de l’avantguarda a Catalunya”, la geografia de la difusió i el mercat de les arts, continuaven a Catalunya centralitzats a l’entorn de la ciutat de Barcelona. Més enllà de les activitats, els mateixos artistes configuraven unes perspectives que no afavorien encara el fenomen de la descentralització…
…El terreny del galerisme descentralitzat en conjunt apareix més tard, possiblement entrada ja la dècada dels anys 80, i és en aquest sentit on la inauguració de la galeria AB esdevé precursora d’un crit d’atenció, i d’equilibri, no per mirar de portes enfora del seu entorn, sinó per arrelar-se a una ciutat, i actuar com a difusora i revitalitzadora de les arts plàstiques.
Tornem una vegada més a la premonició de l’individu, com tants exemples existeixen a la nostra tradició…