“ P_RIER – P_PRIEZ ”
L’exposition: « Le monde, le temps, bruissent d’un écho universel, subtil et mouvant. Depuis les profondeurs humides des grottes de Lascaux, à l’appel muet des figures silencieuses du Fayoum, l’homme prie…
Dans l’obscurité, la solitude ou la lumière des jours, l’homme en prière prend le réel avec lui ! Il le porte avec effroi ou bonheur, dans l’immensité de l’univers. L’histoire de l’humanité résonne du chant profond et polyphonique de la prière. Quelle-ci, soit articulée, minérale, romane ou gothique, elle est le verbe-chair, l’enfant et l’énigme, qui relient l’homme à sa foi dans le monde, AVEC LE MONDE… «
AB
ABSTRACCIÓ 18/02/2004
MULTIESPAIS 17 03/04/2003
FIRES
ST’ART 2004 – STRASBOURG 06/02/2004
ARTE SANTANDER – 2003 16/07/2003
Lluís Estopiñan i Canals
Graduat per l’ Escola Massana en procediments pictòrics
Exposicions amb AB Galeria d’Art
AB
FLUXES – 29/08/2008
PRÒDROM – ONE MAN SHOW – 13/04/2005
MULTIESPAIS 19 – ARTEXPO 5×5 =25 – 10/12/2003
FESTA MAJOR: BLANCS I BLAUS 2002 – MULTIESPAIS 13: 7 NOVES IL·LUSIONS D’ARTISTES VALLESANS – 30/08/2002
FESTA MAJOR GRANOLLERS 2000 – 30/8/2000
TESTIMONIS D’UN TEMPS – 9 – 04/03/1998
FESTA MAJOR: BLANC SOBRE BLAU, BLAU SOBRE BLANC – 29/08/1995
FIRES
ARTEXPO 2003 – 5 x5 = 25 – 05/09/2003
ARTESANTANDER 2001 – 28/07/2001
ARTEXPO 2001 – 27/6/2001
ARTE SANTADER 2000 – 29/07/2000
ARTEXPO – 98 – PETIT FORMAT – 07/05/1998
JAUME COMELLAS
Berga, 16 de març 1978
L’obra que presentarem de l’artista JAUME COMELLAS, és com si entre una oposició còmoda i una incòmode preferís el risc i la duresa. Es una obra que hi ha vida i passió autentica, no fictícia o poètica, segons com és mira podaríem dir Neorealisme (Tendència moderna que cerca una representació extremament analítica, introspectiva, crua i dramàtica d’una condició humana treballada, de l’angoixa dels sentits, de les convencions de la vida burgesa i de la vacuïtat i la insatisfacció de l’existència) sense tenir res ha veure amb el surrealisme ni amb el realisme acadèmic.
El artista vol plasmar les il·lusions sensibles de la gent que viuen sense o al marge de les coordenades culturals, com un cert realisme crític denunciant. Podríem dir que mostra una gran llibertat a l´hora de pintar i és manifesta de manera diferent. Promou una estranya llibertat de colors, de formes, de gestos, sense a penes repetir una traç massa encertat i certament feliç i mirant de no caure en l’amanerament. La barreja, que pot semblar caòtica, però que és conscientment volguda, de colors. signes i figures, comporta l’expressió d’un subconscient força arrelat, de situacions, idees i emocions que xoquen fortament amb la vida social.
Josep Botey
Febrer 2016
Ens sumem al homenatge a JOSEP UCLÉS amb aquesta nova mostra titulada “INDEPENDÉNCIA 1990” amb obres d’aquest període posterior al presentat al Museu de Granollers i Badalona.
Tot un compendi de mostres per recordar el nostre gran amic Josep, tenim la intenció de no deixar mai de recordar-lo, i farem diversos períodes al llarg d’aquesta any.
El Pare sempre deia “Quan persones importants parlen bé de tu i encara ets viu, procura dedicar les teves possibilitats actuals a no defraudar-los”.
JOSEP UCLÉS
Badalona, 15 de novembre de 1952
La Roca del Vallès, 12 de setembre de 2013
Amic entranyable que va començar a exposar amb nosaltres per primera vegada el 23 setembre de 1979 i ens va sorprendre com a visionari quan el 16 de febrer 1982 va presentar-nos una mostra anomenada “Retrat imaginari del Director de la presó de la Roca”
Josep Uclés deia: ”…Crec que si hi ha una solució i aquesta l’hem de trobar en cada un de nosaltres, transformant primer de tot allò que tenim sota el barret i després l’entorn més immediat i local, perquè és en aquests espais o realment podem arribar i actuar i on podem visualitzar l’harmonia i l’equilibri dels nostres actes amb l’entorn…
…Com a defensor del sistema democràtic entès com una doctrina que defensa la intervenció del poble en el govern i l’elecció dels governants, i de la política entesa com a disciplina ètica al servei del ciutadans, he volgut aprofitar l’oportunitat de “carta blanca” que m’ha ofert ab galeria d’art per donar la meva opinió en contra dels polítics(alguns). Aquells que amb les seves actuacions degraden i desprestigien la classe política decent i deceben i allunyen els ciutadans de la democràcia”.
Per aquest motiu presentarem un flash de la vida d’en Josep Uclés sota el títol de “Independència 1990”, una series d’obres inèdites per recrear la vista dels espectadors que no ens deixaran indiferents i ens transportaran durant uns instants el mon d’en Josep Uclés.
JOSEP BOTEY, octubre 2014
Dins la programació de la galeria cal incloure sempre artistes autodidactes amb formació o no de estudis de pintura. Aquest és un del casos que cal incloure.
El Alberto és un artista ple de rauxa i inquietuds, sempre està cercant qualque cosa més del que és poc veure en una persona.
El seu entusiasme fa que indagui en el interior del seus personatges per plasmar l’anima dels mateixos.
A qui teniu el seu darrer pensament sobre la sèrie que presentarem.
Espero que no hi falteu.
Josep Botey
Serie ” Mujeres”.
En el transcurso creativo de una obra, hay muchos momentos en los que se puede dar por terminada. Es en esos momentos de dudas donde hay información suficiente para estar satisfecho en lo que se quiere transmitir, la obra parece estar inacabada a ojos de una gran mayoría, pero es en ese punto de duda donde ya nos dice algo, la obra habla por si misma.
En la serie Mujeres, las líneas, los trazos sueltos, los registros insinuados o las imperfecciones que se ven o se intuyen, dan sentido o esencia a mi intención de comunicar, se ven como una obra inacabada, pero no lo esta.
Utilizo un lenguaje expresionista figurativo y una técnica mixta con grafito, carboncillo y óleo sobre papel de algodón. Por último, pudiendo escoger entre bodegones, paisajes, pintura abstracta, etcétera, para hacer esta serie, he preferido a la mujer para rendirle un homenaje.
Alberto Laporta
JOSEP UCLÉS
Badalona, 15 de novembre de 1952
La Roca del Vallès, 12 de setembre de 2013
Amic entranyable que va començar a exposar amb nosaltres per primera vegada el 23 setembre de 1979 i ens va sorprendre com a visionari quan el 16 de febrer 1982 va presentar-nos una mostra anomenada “Retrat imaginari del Director de la presó de la Roca” i així successivament any rere any amb els seus muntatges presentats a la nostra galeria o com One Men Show a les Fires d’art, denunciant fets reals e imaginaris, les seves obres eròtiques com la “Suite Afrika” o “Contra els polítics (ALGUNS)”.
Sempre capdavanter va escriure “De la fleca del costat de casa. Fa poc un famós sociòleg (hauríem d’escoltar molt més el sociòlegs i els pensadors ) deia que la situació del món era tan greu que no hi havia solucions locals als problemes globals. Aquestes paraules em remetien a una cançó, la de les religions que ofereixen solucions als problemes de la terra en el paradís del cel. No sé per què, entenia, que aquestes paraules volien dir que la solució als problemes globals haurien de venir d’una potència global. Crec que si hi ha una solució i aquesta l’hem de trobar en cada un de nosaltres, transformant primer de tot allò que tenim sota el barret i després l’entorn més immediat i local, perquè és en aquests espais o realment podem arribar i actuar i on podem visualitzar l’harmonia i l’equilibri dels nostres actes amb l’entorn.
Com a defensor del sistema democràtic entès com una doctrina que defensa la intervenció del poble en el govern i l’elecció dels governants, i de la política entesa com a disciplina ètica al servei del ciutadans, he volgut aprofitar l’oportunitat de “carta blanca” que m’ha ofert ab galeria d’art per donar la meva opinió en contra dels polítics(alguns), els més propers, els que podem observar i descobrir en les seves pràctiques hipòcrites i contradictòries; els que fan una política utilitarista i mercantilista; els polítics mancats d’ideals i d’utopia; els vanitosos i prepotents que utilitzen la política i els mitjans al seu abast amb l’única finalitat de promocionar-se i, si fos el cas, també lucrar-se. Aquells que amb les seves actuacions degraden i desprestigien la classe política decent i deceben i allunyen els ciutadans de la democràcia. Josep Uclés 4/10/2005”.
Al llarg dels anys ha exposat amb nosaltres moltes vegades: el setembre de 1979, el febrer del 1982, el febrer del 1986, el gener del 1987, el maig del 1989, el febrer de 1990, el novembre de 1993, el gener de 1995, el febrer 1995, l’agost 1995, Artexpo 1996, al octubre 1996, Artexpo 1997 i 1998, juny 1998, al gener del 2000, Artexpo 2000, el gener 2001, Artexpo 2001, al gener 2002, al agost 2002, al juny 2003, Artexpo 2003, al febrer 2004, al febrer 2005, al octubre 2005, al desembre 2007, al febrer 2010, al abril del 2011, al gener del 2012…..
Fou precisament pel 25è aniversari de la galeria qui acompanyar a Pablo Ruiz Picasso en la nostra celebració, i quan celebrarem el 36é aniversari. Nosaltres volem retre-li un petit homenatge i ara serà en Pablo Ruiz Picasso el seu acompanyant.
Josep Botey, març 2014
Nova exposició el proper dijous dia 10/4/14 a les 19:30, presentem un nou projecte i una nova artista jove a la galeria.
Escrit de l’exposició de Anna Tamayo
“NA-pols és una exposició de Anna Tamayo. Pren el seu títol del nom de la ciutat italiana, en que és molt habitual topar amb roba estesa als seus balcons i finestres. Aquest acte d’estendre la roba és un element característic en l’obra d’aquesta artista. A banda de que l’estètica de la roba estesa,plàstica i visualment dóna molt de joc,li serveix a Tamayo també per airejar i posar a secar veritats a mitges en molts dels seus treballs,utilitzant aquest recurs pictòric com a un element narratiu. Jugant amb l’idea d’estendre la roba,penja originals seus sobre cartró,amb pinces de fusta al damunt d’un entramat de cordill,creant així una doble il•lusió estètica,la que recrea en el modus d’exposar la seva obra i la que planteja dins del discurs del seu treball. Gaudiria de poder compartir personalment les meves impressions al voltant d’aquest acte tan prosaic i alhora tan poètic d’estendre la roba. T’espero a AB galeria d’art.
Anna Tamayo.
