JAUME COMELLAS
Berga, 16 de març 1978
L’obra que presentarem de l’artista JAUME COMELLAS, és com si entre una oposició còmoda i una incòmode preferís el risc i la duresa. Es una obra que hi ha vida i passió autentica, no fictícia o poètica, segons com és mira podaríem dir Neorealisme (Tendència moderna que cerca una representació extremament analítica, introspectiva, crua i dramàtica d’una condició humana treballada, de l’angoixa dels sentits, de les convencions de la vida burgesa i de la vacuïtat i la insatisfacció de l’existència) sense tenir res ha veure amb el surrealisme ni amb el realisme acadèmic.
El artista vol plasmar les il·lusions sensibles de la gent que viuen sense o al marge de les coordenades culturals, com un cert realisme crític denunciant. Podríem dir que mostra una gran llibertat a l´hora de pintar i és manifesta de manera diferent. Promou una estranya llibertat de colors, de formes, de gestos, sense a penes repetir una traç massa encertat i certament feliç i mirant de no caure en l’amanerament. La barreja, que pot semblar caòtica, però que és conscientment volguda, de colors. signes i figures, comporta l’expressió d’un subconscient força arrelat, de situacions, idees i emocions que xoquen fortament amb la vida social.
Josep Botey
Febrer 2016