OPACITATS
26/08/2010 – 29/10/2010
Exposició fotogràfica que mostra el rastre humà, l´empremta de la seva presència en els espais i objectes preuats, després oblidats.
La propietat, la privadesa, la intimitat, la dignitat, la ocupació i el poder… s´agermana amb l´espai obert a tothom, la indignitat, el desordre, l´oblit i el no rés.
Un cop tot deixa de servir per al seu propòsit i el seu funcionament anterior deixa d´existir, es produeix una transformació inquietant. Del com un espai i objecte preuat es metamorfitza amb el seu abandonament i rebuig. Son imatges dels records d´un passat recent a punt de desaparèixer. És el moment just en que la seva possible reutilització i recuperació ens ofereix el seu darrer alè d´esperança, esperant, pacient, cobrir-se amb la pols que mantindrà latent els darrers batecs d´energia fins a la seva, quasi sempre, destrucció, desaparició o transformació final. Imatges que, en certa manera, ens mostren un trànsit entre la vida i la mort, una part opaca de la nostre societat que, potser, no en convé mostar-ne ni parlar-ne res.
Aquests son alguns dels trets seductors en les imatges que us vull presentar.
Fotogràficament, amb les exposicions lentes degut a les precàries condicions de llum existents, és similar al fet de succionar un darrer fil de vida. Els sons ambientals es magnifiquen, les olors s´impregnen sobre mi i les sensacions en aquest mon solitari estranger ple de foscor i llum em creen una addicció especial per buscar i trobar imatges dislocants, en aquest cas, acompanyades d´objectes fora de context, quasi tots ells, extrets de les mateixes escenes. Son mitges metàfores per acabar, que només l´espectador completarà segons les seves sensacions i lectura particular.
Tot i tractar-se de fotografies fetes amb càmera digital i la seva post-producció corresponent, la metodologia fotogràfica utilitzada ens ofereix imatges naturals en blanc i negre amb tractament i il·luminació “a l´antiga” sobre paper fotogràfic baritat d´alt gramatge, en acabat setinat i garantia de resistència a la decoloració durant més de 200 anys.